Les enquestes ho diuen i el que era una sensació, comença a ser una realitat, el Partit Popular de Catalunya surt ja com a tercera força dins l’arc polític català i a molts pocs vots i escons de ser decisiu a Catalunya.

Les possibilitats de govern en les properes eleccions són tres: victòria de CiU amb ERC, repetició del Tripartit o que el Partit Popular de Catalunya sigui decisiu en la formació del nou govern català.

Si continua el tripartit, més crisi econòmica, més atur i més dèficit. Si per altre banda, el govern és entre CiU i ERC, estarem davant un major desafiament a la pertinença democràtica de Catalunya dins l’Espanya democràtica i de llibertat, amb lo qual, les empreses molt possiblement veuran aquest fet com un possible risc davant l’estabilitat política que necessita tota societat per poder atreure inversions i empreses, per tant, més menys inversió, menys demanda i més atur.

El Partit Popular què proposa: reducció del tram autonòmic de l’IRPF, eliminació immediata de l’impost de successions i donacions, Catalunya lliure de peatges, més infraestructures en autovies, carreteres, rodalies i AVE. Per tant, més inversió, més empreses, menys dèficit i menys atur.

Noves Generacions ens hem reunit al municipi de Sant Joan Despí al Baix Llobregat per analitzar aquests tres anys de govern Montilla i sis de govern tripartit. Tres anys que es poden qualificar de molt deficients:

• 40% d’atur juvenil.
• 31% de generació Ni Ni, Ni estudien, Ni treballen, amb lo qual, estan fora de tenir una sola oportunitat laboral per no requerir dels coneixements mínims.
• Rècord Històric d’aturats a Catalunya. 520.000 aturats mentre que a l’any 2004, amb el govern popular, eren 220.000.
• La Sra. de José Montilla ocupa, te i acumula 15 càrrecs públics mentre 4 de cada 10 joves no poden accedir al mercat laboral. Fets, no paraules.
• Millet (proper a CiU), Bartomeu (Alcalde Sta. Coloma PSC), Prenafeta (CiU), Manuel Dobarco (Regidor d’Urbanisme PSC), Macià Alavedra (CiU)….

Necessitem un canvi!

Ja fa temps que les JERC van presentar la campanya “Espanya és crisi”. Una campanya que “neix amb la voluntat de donar resposta a l’actual situació econòmica, política, social i ambiental des d’una òptica independentista i en clau de Països Catalans” (veure el bloc de la campanya). De fet, la campanya no dóna cap resposta a la crisi, però l’han anat presentant arreu de Catalunya. Així, en paraules del portaveu de les JERC, Gerard Coca, a la presentació de la campanya: “Espanya és, per definició, crisi democràtica”.

Ara bé, tot i que la única proposta de la campanya de les JERC és la independència, m’agradaria fer un petit repàs del que suposa ERC pels catalans.

A l’abril de l’any passat, Carod-Rovira va decidir gastar-se 52.000 euros en un viatge a Moçambic, xifra que equival al 10% del total del pressupost que la Generalitat destina al programa de NNUU per la salut sexual a Moçambic, Costa Rica i Etiòpia.

Uns mesos més tard, Carod es va gastar quasi 40.000 euros en un viatge de 2 dies a Jordània i Israel i al mes següent va anar a Equador per donar un milió d’euros per la defensa de les llengües indígenes. Els viatges de Carod són històrics.

Però la dèria d’Esquerra per malgastar els diners públics en temps de crisi no va només amb els viatges de luxe. També els hi ha donat pels cotxes. Així, començàvem el curs polític amb la decisió d’Ernest Benach de canviar-se el seu i agafar un de 110.000 euros (més quasi 20.000 en accessoris).

I ara la més recent: 209.109 euros pel Sr. Villalbí i tres amics seus en concepte de cotxes oficials. Pregunta: necessita realment la Secretaria de Joventut 4 cotxes oficials? Però al cap i a la fi, què són 209.109 euros? Doncs el mateix que el que la Conselleria de Sanitat de Múrcia destina a programes d’ajut als malalts crònics, o el mateix que la Diputació Provincial de València inverteix en 10 beques per financiar als joves artistes.

Aquesta és la política d’Esquerra contra la crisi. I jo que pensava que els seus joves no seguirien el mateix exemple… Val a dir que l’addicció d’Esquerra als viatges i als cotxes de luxe esdevenen una paradoxa: mai deixarà de sorprendre’m que els militants d’un partit antimonàrquic vulguin viure com reis.

Resum de la intervenció al programa “Els uns i els altres” de BTV

El inicio del cambio en Catalunya y España ya ha comenzado, casi 600.000 votos de ventaja con respecto al Partido Socialista y con una bajada de 10% de los partidos del tripartito en Catalunya, hacen posible que el proyecto popular basado en salir de la crisis, en generar oportunidades y empleo pueda ser decisivo en Catalunya y mayoritario en España.

Muchas gracias a todos los que han colaborado en esta campaña y sobretodo a todos los que hemos hecho de apoderados e interventores en estas elecciones al Parlamento Europeo, sin vosotros, la victoria hubiera sido imposible.

Ya estamos a mitad de campaña y las fuerzas entre los dirigentes, afiliados y simpatizantes populares es total. Estas elecciones deben significar el principio del cambio político en Catalunya y España. Por ello, iniciamos la campaña con la tradicional pegada de carteles, esta vez en el distrito de Sants, luego continuamos con el acto joven con la visión de la final de la Copa de Europa. Al día siguiente, mitin central de campaña con nuestro candidato, Jaime Mayor Oreja. El sábado 30 con Rajoy en la butifarraza de Esplugues.

Aunque todas las encuestas apuestan por la victoria popular el próximo día 7-J, no podemos bajar la tensión, intensidad y fuerza en continuar movilizando a todos y cada uno de los ciudadanos. VAMOS!

Mientras Catalunya se convierte en una de las CCAA líder en destrucción de empleo, observamos que los dos grandes partidos hoy en Catalunya, no tienen en la crisis su principal preocupación, más bien todo lo contrario.

El primer ejemplo es CiU, que una vez más, vuelve a dar la espalda a los problemas reales de los catalanes. Esto no es novedad, pero peca de irresponsable al lanzar cantos de sirena a los catalanes. Así lo reflejan las palabras de altos dirigentes de CiU como Ramón Tremosa, Xavier Trias o Artur Mas. Lo que no esperábamos es que el ex President de la Generalitat durante más de 23 años, se sumara a esta línea en la que Catalunya no gana y los ciudadanos pierden.

“No es su economía sólo, o su poder político, lo que está en peligro. O lo que quieren arruinar. Es su espíritu. [...] Nos tenemos que oponer con toda nuestra energía y con realismo. [...]. Mientras nuestras ganas de vivir sean fuertes, nuestra inteligencia no se ofusque y no lancemos a la basura nuestro sentido del bien común, mientras nuestro instinto de querer ser, de querer vivir, no se apague, mientras perdure nuestro espíritu de resurgimiento, Catalunya puede ganar la batalla”.

Jordi Pujol, Editorial del boletín del Centre d’Estudis Jordi Pujol

Por otro lado, el PSC, partido que ostenta la presidencia de la Generalitat. Es la primera vez en democracia que el primer partido del gobierno se manifiesta contra el propio gobierno. Muchos ciudadanos pensarán que ver al gobierno detrás de la pancarta nos hace infinitamente más felices y, sin duda, nos da más seguridad y genera puestos de trabajo.

La diferencia es que en las películas, los buenos ganan y aquí, con estos políticos, los ciudadanos pierden.